El final de LOST. Cuatro emet el capítol gairebé en paral·lel.

Aquest és el final o la cosa continua. El darrer capítol del LOST ha estat bonic, però no ha servit per tancar res i sembla que això ho tenien molt clar tots els personatges. La història ha continuat i continua a la xarxa. Des de l'aparició de LOST la televisió ha canviat i amb aquest darrer capítol potser CUATRO s'hauria de replantejar com fer i emetre les sèries. Hi han sèries que no es poden "perdre" i CUATRO ho va fer amb el seu intent d'emetre una setmana després, doblats això sí, cada capítol d'aquesta darrera temporada. Es van equivocar i l'únic encert ha estat l'emisió d'aquests darrers dos capítols. És el moment de replantejar-se moltes coses.

l'EGM de 2009. Silvia Cóppulo perd.

En el moment que es van decidir els canvis de primeres espasses a Catalunya Ràdio vaig dubtar en tots ells i en ella. El Manel Fuentes no el veia com a substitut del senyor Antoni Bassas, però aquesta suposició era errònia, ja que l'any passat vàrem fer la travessa del dessert amb la senyora de gel. Així que superar això era fàcil i fer la competència al Basté no ha estat gaire difícil. El problema ha estat sobre tot a la tarda i a la nit. Catalunya Ràdio no ha trobat qui pot fer front al senyor Clapés. Només ho va fer en Llucià Ferrer, però no li van deixar temps. El seu perfil sembla que no és l'adient per Catalunya Ràdio. Així que el director de Catalunya Ràdio va pensar que la senyora Cóppulo podria ser una alternativa. Suposo que no esperava que fallés tant i arribés a fer menys audiència que les seves predecessores. És potser aquesta la raó per la qual la senyora Cóppulo no fa el seu programa aquests dies?? La versió oficial és que està de vacances, però sembla molt estrany quan la resta de professionals estan al seu lloc.
L'altre problema és la nit amb els esports. El senyor Escobar s'ha reunit amb els amics i perd audiència, molta audiència. En aquesta faceta no poden competir amb RAC1 on són molt més dinàmics. L'únic que pot aguantar és el mestre Pujal.

Ja ha passat la setmana i he sentit tots els nous fitxatges de CATALUNYA RÀDIO

No sé si posar nota, no sé si fer una explicació llarga i pormenoritzada. Tot i que no podria fer-ho perquè no he pres notes.
Tan és. En general, puc dir que aquest any es pot escoltar el Matí de Catalunya Ràdio i no adormir-te. Tot i que no ha fet més que seure's a la cadira de l'estudi i començar a llegir les noticies i ampliar l'horari del seu programa Problemes Domèstics. El senyor Manel Fuentes alies Desafío Bajo Cero, està molt per sobre de la senyora Bonet, però que no es pensi que molt per sobre. El llautó filopessacé es nota d'un hora lluny. En canvi, el programa d'en Pere Mas, Tot és molt confús, m'ha sorprès. Com a proposta innovadora, no tant pel format si no més aviat pel contingut i que, a més a més, el presentador ha aconseguit allunyar-se de l'ombra del senyor Barril, he de dir que m'agradaria seguir la seva evolució. No obstant, la senyora Cóppulo, per la seva part, ha posat el pilot automàtic i ha recuperat la plantilla que tenia guardada al Excel dels programes que havia fet anteriorment. Només ha canviat la data i el nom del programa. Sé que molta gent la venera, però ella no és santa de la meva devoció. Només cal veure com definia el programa que va fer a COM Ràdio de 1996-2000 als migdies, amb la productora del senyor Cuní:

"Dues hores amb continguts frescos, útils i d’actualitat. Així es podria definir el programa que va dirigir Sílvia Cóppulo durant les quatre temporades que va estar en antena a COM Ràdio (1996/2000). Aquest programa tractava qüestions d’actualitat i s’hi podien trobar formats com l’entrevista, el debat o el reportatge, sempre amb la voluntat d’aprofundir en les notícies, tot servint-se de l’ajuda d’experts en cada matèria i amb l’objectiu de donar un punt de vista reflexiu i analític.

Els migdies amb Sílvia Cóppulo comptava amb els oients per conèixer el seu punt de vista a través de l’e-mail o el telèfon, i també s’acostava a la gent del carrer per saber, de primera mà, què en pensaven de les qüestions que es tractaven al llarg del programa. A més, els ciutadans podien adreçar-s’hi per fer la seva consulta, que era resolta per experts en temes com dret penal, propietat o altres qüestions d’interès general. Tot això sense oblidar el vessant més cultural de l’actualitat, parant atenció a les darreres novetats musicals o literàries."

I així és com el defineix El Secret al Facebook:

"Descobreix cada tarda el secret de l’actualitat però sobretot el secret de la vida, amb un tractament rigorós dels fets i des de la vessant més pròxima i humana. Descobrim el secret dels afectes, els diners, les il·lusions, els amics i la parella. Anant al cinema, ballant i escoltant cançons, navegant per Internet, viatjant amb esperit aventurer, reflexionant sobre el sentit de les coses, creant nous horitzons i buscant íntimament la felicitat."

El cap i a la fi un magazín com qualsevol altre, on només pot destacar la senyora Cóppulo que porta convidats com el senyor Raphael, el qual "rep", i a la ràdio i a la televisió us recordo que les casualitats no existeixen, una trucada d'un fan enfervorit. Un fan que té més de 60 anys. i es posa a parlar de fetges i no sé què més. A qui li interessa una entrevista del senyor Raphael. A mi no m'interessa cap "Secret" que em pugui explicar aquest senyor. La veritat és que veig el programa que s'adequa més a Ràdio Sabadell (amb tots els respectes per les ràdios locals), és a dir que em recorda molt al programa que fa el senyor Carlos Fuentes, que no en una ràdio pública que abasta tota Catalunya. No. Fora de Catalunya Ràdio senyora Cóppulo.

Només em resta parlar del Pere Escobar que, he de reconèixer, he sentit com a molt 10 minuts del seu programa. No ho entenc, però ell mateix ho va dir "aquest programa no cal preparar-ho, els convidat o col·laboradors ja me'l fan". Agh, no ho suporto aquest periodista, no el puc aguantar. A sobre ho reconeix.

Aquest any ho té difícil RAC1, no crec que segons qui i com la faci líder. És igual, per la meva part aniré escoltant segons en vingui de gust o si no em posaré l'Ipod i a escoltar música de la bona com per exemple Beirut. No els coneixeu? Doncs, els Manel sembla ser que sí, perquè són clavats.

Nova temporada. Novetats a Catalunya Ràdio: Manel Fuentes, Pere Mas, Silvia Coppulo i Pere Escobar.

Ja està anunciat des de fa temps, ja han fet les falques que anuncien els canvis. Era de preveure que la professional dels matins, Neus Bonet, no pogués competir amb en Jordi Basté de RAC1 i, segons les fonts que es consultessin, o un o una altra estava amunt o a sota d'audiències. Tan se val, la proposta de la senyora Bonet no era atractiva, no discuteixo la seva professionalitat però no ha superat la prova i ara es presenta el nou conductor: en Manel Fuentes i Muixí. Aquesta gran estrella (?), tan mediàtica (?) compartirà el matí amb el cadellet que s'ha separat de les faldes del seu progenitor professional, en Joan Barril: en Pere Mas. Ha demostrat que podria ser un bon candidat per estar als matins, durant aquest estiu, no obstant, ara li ha tocat l'encàrrec de dur una feixuga càrrega: la franja de 12 a 14h. I dic feixuga perquè haurà de competir amb "els Oscars", substituts del Minoria a RAC1 i amb la continuació de La Segona Hora, que suposo que perdrà el subtítol original. I ara arribem al pitjor fitxatge, al fitxatge que de segur l'any que ve seguirà el mateix camí de la senyora Bonet: la Silvia Coppulo. Entenc que anar als clàssics és com fitxar a Cristiano Ronaldo, compres un nom, una experiència i a sobre pagues una morterada, però ningú et pot discutir què és el que fitxes. Tot i això, un director d'una ràdio pública si sap que ha lluitar contra algú com el senyor Clapes a les tardes busca una alternativa creativa com es va fer amb en Llucià Ferrer. Algú que li va plantar cara a l'equip del Versió (no sigui que es canviés de director i també es canviés algunes persones de la graella). Així que apostar per la senyora Cóppulo és dir "Miri, empresa ECOS vull que m'ompli aquest espai que tinc a la tarda". Ells agafaran i aniram a un ordinador on tenen les escaletes que tenien de quan la Cóppulo treballava a la COM, canviaran les dates i tornaran a parlar de l'"actualitat i la vida". Què avorrit! I a sobre el programa s'anomena "El secret", que no volen dir de què anirà per sorprendre'ns? Estic segur que tornarà a posar al Serrat cada 10 minuts, què bé! En comptes de Catalunya Ràdio hauria de dir-se Catalunya Juràssic Ràdio, amb tants dinosaures. I finalment la franja horària que ens queda és la dels esports, després de les 12 de la nit, que ha sofert un canvi endogàmic, és a dir que aquell que feia les retransmissions a TV3 està Catalunya Ràdio i a la inversa, Pere Escobar per en Bernat Soler. La setmana que es va acomiadar en Bernat Soler fent el programa de "Els millors anys de la nostra vida" va ser un secret el que faria, quin seria el seu futur, però quan es va retransmetre el sorteig de la Champions tot es va desvetllar. Només ens resta fer una primera escolta dels nous fitxatges i dels nous programes. Això serà el proper dilluns 7 de setembre.

Bona sort a tots!

Tossa de Mar, 53é Premi de Pintura Rápida

No sé el resultat, no m'enrecordo però vaig participar i el que he pogut extreure és que hauria de treballar més cops en formats grans i he de treballar més el color. Ja donaré els resultats quan pugui esbrinar-ho. Per la meva part vaig fer una aquarel·la. Ja l'ensenyaré.

Viatjant amb una C15 / Viajando con una C15 /Travelling with a C15. Estiu / Verano / Summer de 2009

Sembla que hagi passat un mes però només fa dos dies que hem tornat de vacances. Però els records encara són prou recents per poder explicar allò que no he trobat abans de marxar ni a les guies, ni a la xarxa. Això últim no és del tot cert, alguna opinió si que ens ha servit (molt poques per això). Tot i que hem fet servir tota la informació que hem tingut al nostre abast.


Ver mapa más grande
Barcelona-Torrevieja. Aquesta va ser la primera etapa del nostre viatge / This was the first stage of our journey / Ésta fue la primera etapa de nuestro viaje (620 km / 385 miles).

Parece que haya pasado un mes pero nada más hace dos días que volvimos de vacaciones. Sin embargo los recuerdos aún son recientes para poder explicar aquello que no he encontrado antes de irnos, ni en las guías, ni en la red. Esto último no es del todo cierto, alguna opinión si que nos ha servido (muy pocas no obstante), aunque hemos hecho uso de toda la información que hemos tenido a nuestro alcance.


Ver mapa más grande
Torrevieja-Montiel. Segona etapa del nostre viatge / Second stage of our journey / Segunda etapa de nuestro viaje. (273 km/ 170 miles)

It seems it has gone a month but no more that two days ago we returned from vacation. But the memories still are fresh in order to explain what I have not encountered before we leave, or guides, or on the network. This is not quite true, because some opinions found in forums has served us (but very little), although we also have used all the information we had at our disposal (guides, network, relatives, friends ands friends of friends).


Ver mapa más grande
Montiel-Córdoba. Tercera etapa del nostre viatge / Third stage of our journey / Tercera etapa de nuestro viaje. (240 km/ 149 miles).


Ver mapa más grande
Córdoba-Trujillo. Quarta etapa del nostre viatge / Fourth stage of our journey / Cuarta etapa de nuestro viaje. (249 km/ 154 miles).

Condis, marca mía i el Mercadona

Darrerament anar a comprar al Mercadona és com fer un viatge en el temps. Ara entenc quina era la sensació de qualsevol ciutadà de la desapareguda URSS. Per aquells que no teniu prou edat i encara sou molt joves heu de saber que hi va haver un moment a la història del món que l'actual Rússia i més concretament la República Democràtica Alemanya que fins el el 1989 es van sotmetre a un règim comunista. Fins llavors anar a comprar seria com es pot veure a la pel·lícula de "Good bye Lenin".

Així que anar al Mercadona i només veure les marques de l'Hacendado o Deliplus és el més proper a anar a un mercat comunista, qui ho diria.

Un altre tema que m'ha preocupat aquests dies és la nova campanya d'una altra cadena de supermercats. És preocupant com una idea es va degradant per donar com a resultat una campanya on el "jingle" no representa la idea inicial. L'escollida ha estat la "gran" Nina que està fent el musical "Mamma Mia" alguna ment brillant va pensar que es podia fer un joc amb Condis i jugar amb el "Condis Marca Mia". Doncs bé per una banda tenim la campanya gràfica que es veu a la Nina vestida d'Abba i la campanya de ràdio on el "jingle" no recorda a cap cançó d'Abba. No s'enten. Una campanya fallida.