Llucià Ferrer ha tornat!

Fa dues setmanes que ha tornat Llucià Ferrer a Catalunya Ràdio. Era aquest l'espai que estava preparant amb el seu equip abans de l'estiu? La veritat és que només es queda en una col·laboració al programa de "El matí de Catalunya Ràdio" de Neus Bonet. Des d'aquí demano, prego, perquè un dia la conductora del programa s'adormi a casa i en Llucià la substitueixi. Potser així aconseguiran que la gent s'animi una mica més. Des d'aquí només em resta dir que trobem a faltar als matins a en Antoni Bassas i a les tardes a en Llucià Ferrer. De moment em conformo escoltant el podcast de la secció d'en Llucià.

Matins i tardes de ràdio. On ets Llucià Ferrer?

Les noies d'"Hem de parlar"

Ja fa temps que volia escriure sobre el meu darrer canvi com a oïdor radiofònic. Per una banda ja vaig escriure fa un temps sobre el decès d'Antoni Bassas com a conductor dels Matins de Catalunya Ràdio. I ara volia fer esment de la meva sensació, que només resta com això, però que crec que és la molta gent que era oient de Catalunya Ràdio. Sembla ser que alguns han culpat a la ratzia portada a cap pels socialistes per acabar amb la crosta catalanista, com l'origen de tota aquesta desbandada de professionals a Catalunya Ràdio. A més a més, ahir sentint el programa de Versió Original d'en Toni Clapès a RAC1, el senyor Marcel·lí va fer un comentari que de seguida va passar sense que ningú li donés més importancia. Doncs bé, segons ell les tardes de Catalunya Ràdio estan sota mínims. Cosa molt comprensible ja que les grans desconegudes, sustitutes d'en Llucià Ferrer, no són cap mena de competència pel Versió Original. Es pot entendre que la ràdio pública hagi de ser competència de la ràdio privada, no obstant no es pot acceptar que tres dones condueixin un programa com si estiguessin a una ràdio local. No tenen ritme, és ensopit i a més a més no tenen cap mena d'encant perquè ens facin quedar a la seva sintonia. Aquesta crítica també la puc aplicar a la senyora Neus Bonet que sembla que l'hagin tret del congelador cinc minuts abans de començar el programa i quan sembla que es comença a animar s'acaba el programa. No sé com ho portarà el senyor Manel Fuentes i Muixí, però crec que la manca d'un pes pesant, com el del programa d'Antoni Bassas, ha fet que molta gent emigri cap a RAC 1.

Ho sento senyores i senyors de Catalunya Ràdio però estic molt decebut.

La noia d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Qui sóc jo?

De Més Enllà del Passadís de les Lleixius

I qué més voldria jo que tenir temps

El temps que tenim cada vegada és menys, fa temps un professor que vaig tenir a la facultat, per més dades us puc dir que es diu Riera, ara no recordo el seu nom però us puc dir que va tenir una editorial i sempre està per les altes esferes, ens va dir que no podíem adonar-nos que allò més preuat que hi ha a la nostra societat és: el temps. No us ho podrieu creure, llavors ningú li va donar importància. Però cada vegada ens adonem més i més de quanta raó tenia. Així que he decidit dormir poc o gens. Així tindré més temps.

Us penseu que el senyor Obama és el guanyador?

Ho sento amics però la veritat és que no. Per molt que ens diguin als mitjans de comunicació que aquesta és la realitat, la veritat és una altra. El poder de les corporacions és molt gran, saber-ne i ser-ne coneixedors ens farà més lliures(?). Per aquesta raó us recomano el visionat d'un gran documental. El més interessant són els primers 20 minuts.



Gaudiu o patiu, segons us motivi.

Cansat de Bloc.cat

M'ha donat moltes alegries però ja estic fart, per les seves limitacions i la manca d'assessorament. Així que em passo a Blogspot. He de reconèixer que m'ha donat moltes alegries i que fins i tot m'ha ajudat a mi mateix. Però ja està bé, necessito un suport que funcioni.