dimarts, 25 de novembre del 2008

Matins i tardes de ràdio. On ets Llucià Ferrer?

Les noies d'"Hem de parlar"

Ja fa temps que volia escriure sobre el meu darrer canvi com a oïdor radiofònic. Per una banda ja vaig escriure fa un temps sobre el decès d'Antoni Bassas com a conductor dels Matins de Catalunya Ràdio. I ara volia fer esment de la meva sensació, que només resta com això, però que crec que és la molta gent que era oient de Catalunya Ràdio. Sembla ser que alguns han culpat a la ratzia portada a cap pels socialistes per acabar amb la crosta catalanista, com l'origen de tota aquesta desbandada de professionals a Catalunya Ràdio. A més a més, ahir sentint el programa de Versió Original d'en Toni Clapès a RAC1, el senyor Marcel·lí va fer un comentari que de seguida va passar sense que ningú li donés més importancia. Doncs bé, segons ell les tardes de Catalunya Ràdio estan sota mínims. Cosa molt comprensible ja que les grans desconegudes, sustitutes d'en Llucià Ferrer, no són cap mena de competència pel Versió Original. Es pot entendre que la ràdio pública hagi de ser competència de la ràdio privada, no obstant no es pot acceptar que tres dones condueixin un programa com si estiguessin a una ràdio local. No tenen ritme, és ensopit i a més a més no tenen cap mena d'encant perquè ens facin quedar a la seva sintonia. Aquesta crítica també la puc aplicar a la senyora Neus Bonet que sembla que l'hagin tret del congelador cinc minuts abans de començar el programa i quan sembla que es comença a animar s'acaba el programa. No sé com ho portarà el senyor Manel Fuentes i Muixí, però crec que la manca d'un pes pesant, com el del programa d'Antoni Bassas, ha fet que molta gent emigri cap a RAC 1.

Ho sento senyores i senyors de Catalunya Ràdio però estic molt decebut.

La noia d'"El matí de Catalunya Ràdio"