dimarts, 15 de setembre del 2009

Ja ha passat la setmana i he sentit tots els nous fitxatges de CATALUNYA RÀDIO

No sé si posar nota, no sé si fer una explicació llarga i pormenoritzada. Tot i que no podria fer-ho perquè no he pres notes.
Tan és. En general, puc dir que aquest any es pot escoltar el Matí de Catalunya Ràdio i no adormir-te. Tot i que no ha fet més que seure's a la cadira de l'estudi i començar a llegir les noticies i ampliar l'horari del seu programa Problemes Domèstics. El senyor Manel Fuentes alies Desafío Bajo Cero, està molt per sobre de la senyora Bonet, però que no es pensi que molt per sobre. El llautó filopessacé es nota d'un hora lluny. En canvi, el programa d'en Pere Mas, Tot és molt confús, m'ha sorprès. Com a proposta innovadora, no tant pel format si no més aviat pel contingut i que, a més a més, el presentador ha aconseguit allunyar-se de l'ombra del senyor Barril, he de dir que m'agradaria seguir la seva evolució. No obstant, la senyora Cóppulo, per la seva part, ha posat el pilot automàtic i ha recuperat la plantilla que tenia guardada al Excel dels programes que havia fet anteriorment. Només ha canviat la data i el nom del programa. Sé que molta gent la venera, però ella no és santa de la meva devoció. Només cal veure com definia el programa que va fer a COM Ràdio de 1996-2000 als migdies, amb la productora del senyor Cuní:

"Dues hores amb continguts frescos, útils i d’actualitat. Així es podria definir el programa que va dirigir Sílvia Cóppulo durant les quatre temporades que va estar en antena a COM Ràdio (1996/2000). Aquest programa tractava qüestions d’actualitat i s’hi podien trobar formats com l’entrevista, el debat o el reportatge, sempre amb la voluntat d’aprofundir en les notícies, tot servint-se de l’ajuda d’experts en cada matèria i amb l’objectiu de donar un punt de vista reflexiu i analític.

Els migdies amb Sílvia Cóppulo comptava amb els oients per conèixer el seu punt de vista a través de l’e-mail o el telèfon, i també s’acostava a la gent del carrer per saber, de primera mà, què en pensaven de les qüestions que es tractaven al llarg del programa. A més, els ciutadans podien adreçar-s’hi per fer la seva consulta, que era resolta per experts en temes com dret penal, propietat o altres qüestions d’interès general. Tot això sense oblidar el vessant més cultural de l’actualitat, parant atenció a les darreres novetats musicals o literàries."
I així és com el defineix El Secret al Facebook:

"Descobreix cada tarda el secret de l’actualitat però sobretot el secret de la vida, amb un tractament rigorós dels fets i des de la vessant més pròxima i humana. Descobrim el secret dels afectes, els diners, les il·lusions, els amics i la parella. Anant al cinema, ballant i escoltant cançons, navegant per Internet, viatjant amb esperit aventurer, reflexionant sobre el sentit de les coses, creant nous horitzons i buscant íntimament la felicitat."

El cap i a la fi un magazín com qualsevol altre, on només pot destacar la senyora Cóppulo que porta convidats com el senyor Raphael, el qual "rep", i a la ràdio i a la televisió us recordo que les casualitats no existeixen, una trucada d'un fan enfervorit. Un fan que té més de 60 anys. i es posa a parlar de fetges i no sé què més. A qui li interessa una entrevista del senyor Raphael. A mi no m'interessa cap "Secret" que em pugui explicar aquest senyor. La veritat és que veig el programa que s'adequa més a Ràdio Sabadell (amb tots els respectes per les ràdios locals), és a dir que em recorda molt al programa que fa el senyor Carlos Fuentes, que no en una ràdio pública que abasta tota Catalunya. No. Fora de Catalunya Ràdio senyora Cóppulo.

Només em resta parlar del Pere Escobar que, he de reconèixer, he sentit com a molt 10 minuts del seu programa. No ho entenc, però ell mateix ho va dir "aquest programa no cal preparar-ho, els convidat o col·laboradors ja me'l fan". Agh, no ho suporto aquest periodista, no el puc aguantar. A sobre ho reconeix.

Aquest any ho té difícil RAC1, no crec que segons qui i com la faci líder. És igual, per la meva part aniré escoltant segons en vingui de gust o si no em posaré l'Ipod i a escoltar música de la bona com per exemple Beirut. No els coneixeu? Doncs, els Manel sembla ser que sí, perquè són clavats.