Després del darrer EGM la ràdio privada de Catalunya s'ha omplert de gairebé 70.000 raons més per sentir-se més forta, més catalana i amb les ganes suficients per esdevenir un altaveu per la dreta catalana. La casa catalana, la casa gran, té un un altaveu amb més força i pot enviar missatges com els de la darrera entrevista que va fer el senyor Basté. Presentar el cas del senyor Andy Trias com a normalitat pot esdevenir de mal gust i de bén segur fereix la "normalitat" que ells mateixos proclamen des del seu bloc. No. No és pot considerar com un cas comú ja que ell mateix va reconèixer que va crèixer en un ambient totalment privilegiat (fill de Ramon Trias Fargas i Montserrat Trueta). Fer esment que ell es un cas exemplar és com dir que la filla gran del reis és un cas exemplar per superar la seva deficiència. No totes les famílies tenen aquests recursos econòmics. Ni tots poden dir que els seus pares provenen de famílies benestants. No, no i no. Un cas exemplar és el de tota aquella gent que treballa en projectes com el de la fábrica de la Fageda. Persones que cada matí van a la fábrica i es mantenen anònimes.
A partir d'ara RAC1 veurem com intensifica el seu missatge en contra de l'actual govern de la Generalitat. Des de les tertúlies i les entrevistes s'anirà moldejant un discurs, una idea i una visió cada vegada més convergent.
2 comentaris:
Home, es una de les preguntes que te una resposta mes senzilla en la actualitat. To fos tan fàcil.
A Rac1 se li nota la "crosta", però tot i això possiblement es de lo milloret que es pot escoltar avui per aquest país, i mes després del desgavell que s´ha organitzat a Catalunya Radio. La pregunta no es "Cap a on va Rac1?" la pregunta es "Cap a on va Catalunya Radio?"
Jo també m'ho pregunto Perem. Què ha guanyat Catalunya Ràdio despatxant a un professional com Antoni Bassas. I a la franja de la tarda quina raó justifica fer fora la única persona que podia lluitar contra la incontestable hegemonia d'en Toni Clapés? El maltracte amb Llucià Ferrer fou antològic. Als darrers programes abans de fer l'entrada a la programació d'estiu es van acomiadar en Llucià Ferrer i el seu equip amb la promesa de tornar la temporada següent amb moltes novetats. La novetat va ser que no hi havia novetats, que no hi havia res i que en el seu lloc havien posat a tres sense nom, tres desconegudes del mitjà radiofònic. L´única de totes elles coneguda per mi és la Flora Saura, però que la seva experiència al mitjà audiovisual no va més enllà de presentar el programa de Sexes a TV3 (si m'equivoco agrairia que em corretgiu) a més a més de ser la companya d'un cantant de la nova, nova cançó catalana. Jo també em pregunto "Cap a on va Catalunya Ràdio?" "On vols anar a parar Oriol Sarsanedes?"
Publica un comentari a l'entrada