Les campanades de Bolonya amb Polònia

Era un "sketch"? Era una broma? "Jo també feia gamberredetes" ha dit en Tomàs Molina, el doble. Un parell d'estudiants s'han colat i han posat al davant de les càmeres un parell de cartells amb consignes en contra del Decret de Bolonya. Ha servit d'alguna cosa? No. Tots pensàvem que era una broma.
Molt maco l'espectacle, molt divertit, però de què va servir. Els nostres herois no han aconseguit tenir cap mena de repercussió. Només ens hem fixat quatre friquis. A més a més, fa pena que quan poden fer una acció amb tanta repercussió no aconseguissin ni que es llegís amb prou claredat el missatge que volien transmetre. De veritat, tant us preocupa quina conseqüència tindrà Bolonya en els nostres estudis? Segons la meva pròpia experiència no val de res queixar-se fent tancades o manifestacions. Ens continuem endinsant en el "Problema d'Orwell". Els poderosos, els polítics, o qui sigui, tenen la paella pel mànec. "L'espiral del silenci" és l'altre estratègia que segueixen. Així que, senyors i senyores, com no empreu millor les armes de les que disposeu no guanyareu res.

Cap a on va RAC 1?

Després del darrer EGM la ràdio privada de Catalunya s'ha omplert de gairebé 70.000 raons més per sentir-se més forta, més catalana i amb les ganes suficients per esdevenir un altaveu per la dreta catalana. La casa catalana, la casa gran, té un un altaveu amb més força i pot enviar missatges com els de la darrera entrevista que va fer el senyor Basté. Presentar el cas del senyor Andy Trias com a normalitat pot esdevenir de mal gust i de bén segur fereix la "normalitat" que ells mateixos proclamen des del seu bloc. No. No és pot considerar com un cas comú ja que ell mateix va reconèixer que va crèixer en un ambient totalment privilegiat (fill de Ramon Trias Fargas i Montserrat Trueta). Fer esment que ell es un cas exemplar és com dir que la filla gran del reis és un cas exemplar per superar la seva deficiència. No totes les famílies tenen aquests recursos econòmics. Ni tots poden dir que els seus pares provenen de famílies benestants. No, no i no. Un cas exemplar és el de tota aquella gent que treballa en projectes com el de la fábrica de la Fageda. Persones que cada matí van a la fábrica i es mantenen anònimes.
A partir d'ara RAC1 veurem com intensifica el seu missatge en contra de l'actual govern de la Generalitat. Des de les tertúlies i les entrevistes s'anirà moldejant un discurs, una idea i una visió cada vegada més convergent.

Un rumor confirmat: l'APM tindrà una versió "patria".

Qui dubtava que els senyors Antoni Bassas i "Carlos" Capdevila podrien anar a Antena 3? Tú, incrèdul, ja pots creure perquè el nou programa es dirà "Fichados". Tindrà èxit? Ho dubto com tots els programes adaptats a la televisió nacional que venen de TV3. Només poden veure programes d'humor com "Escenas de matrimonio" o "Manos a la obra". El "sainete" encara està instal·lat a la cultura de la resta d'Espanya. I si no, mireu què li va passar a la gent d'ETB de "Vaya semanita" amb el seu "Made in China". A sobre el problema més greu és el de la seva concepció endogàmica. Només poden agafar fragments de la pròpia cadena. Un handicap que el fa perdre molts punts, ja que veure amb sentit de l'humor a la resta de cadenes era un punt fort sobre el que s'asseia l'esperit del programa original. Alea jacta est, amics de l'APM.


Font: Formula TV

Tots som guapos. O de com l'EGM (allò inconsultable a la xarxa) s'adapta als meus capricis

Benvolguts i benvolgudes. Havia de dir-ho, tot i que si heu consultat els missatges de la darrera entrada ja haureu fet un tastet del que diré ara, l'EGM, ja ho sabem tots, segons com es miri es beneficiòs per tothom. RAC1 ha aconseguit augmentar la seva audiència. Cert, però no és res més que el resultat d'un traspàs d'oïdors que abans eren d'en Bassas. Així que Neus Bonet no ho tens molt bén comandat el tema. A més a més, el recompte d'oïdors que es va fer va ser en part quan encara era l'Antoni Bassas a "El Matí de Catalunya Ràdio". És de suposar que l'efecte escombra d'"El Matí" pel següent programa ha perdut el seu efecte, i el senyor Manel Fuentes no té gaire èxit, més aviat perd. És en aquesta franja que RAC1 de nou guanya clarament amb el "Minoria Absoluta", de l'equip de Toni Soler, i el divertidissim programa de "La Segona Hora", conduït per en Quim Morales. És normal que el titular fos: "El matí de Catalunya Ràdio' perd 70.000 oients sense Antoni Bassas", segons l'AVUI digital. Buscant i buscant he trobat un article on es fa un anàlisi prou evident de la idea que volia transmetre: "tots som guapos". I per què no? Mai no criticarem els nostres fills.

Llucià Ferrer ha tornat!

Fa dues setmanes que ha tornat Llucià Ferrer a Catalunya Ràdio. Era aquest l'espai que estava preparant amb el seu equip abans de l'estiu? La veritat és que només es queda en una col·laboració al programa de "El matí de Catalunya Ràdio" de Neus Bonet. Des d'aquí demano, prego, perquè un dia la conductora del programa s'adormi a casa i en Llucià la substitueixi. Potser així aconseguiran que la gent s'animi una mica més. Des d'aquí només em resta dir que trobem a faltar als matins a en Antoni Bassas i a les tardes a en Llucià Ferrer. De moment em conformo escoltant el podcast de la secció d'en Llucià.

Matins i tardes de ràdio. On ets Llucià Ferrer?

Les noies d'"Hem de parlar"

Ja fa temps que volia escriure sobre el meu darrer canvi com a oïdor radiofònic. Per una banda ja vaig escriure fa un temps sobre el decès d'Antoni Bassas com a conductor dels Matins de Catalunya Ràdio. I ara volia fer esment de la meva sensació, que només resta com això, però que crec que és la molta gent que era oient de Catalunya Ràdio. Sembla ser que alguns han culpat a la ratzia portada a cap pels socialistes per acabar amb la crosta catalanista, com l'origen de tota aquesta desbandada de professionals a Catalunya Ràdio. A més a més, ahir sentint el programa de Versió Original d'en Toni Clapès a RAC1, el senyor Marcel·lí va fer un comentari que de seguida va passar sense que ningú li donés més importancia. Doncs bé, segons ell les tardes de Catalunya Ràdio estan sota mínims. Cosa molt comprensible ja que les grans desconegudes, sustitutes d'en Llucià Ferrer, no són cap mena de competència pel Versió Original. Es pot entendre que la ràdio pública hagi de ser competència de la ràdio privada, no obstant no es pot acceptar que tres dones condueixin un programa com si estiguessin a una ràdio local. No tenen ritme, és ensopit i a més a més no tenen cap mena d'encant perquè ens facin quedar a la seva sintonia. Aquesta crítica també la puc aplicar a la senyora Neus Bonet que sembla que l'hagin tret del congelador cinc minuts abans de començar el programa i quan sembla que es comença a animar s'acaba el programa. No sé com ho portarà el senyor Manel Fuentes i Muixí, però crec que la manca d'un pes pesant, com el del programa d'Antoni Bassas, ha fet que molta gent emigri cap a RAC 1.

Ho sento senyores i senyors de Catalunya Ràdio però estic molt decebut.

La noia d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Qui sóc jo?

De Més Enllà del Passadís de les Lleixius

I qué més voldria jo que tenir temps

El temps que tenim cada vegada és menys, fa temps un professor que vaig tenir a la facultat, per més dades us puc dir que es diu Riera, ara no recordo el seu nom però us puc dir que va tenir una editorial i sempre està per les altes esferes, ens va dir que no podíem adonar-nos que allò més preuat que hi ha a la nostra societat és: el temps. No us ho podrieu creure, llavors ningú li va donar importància. Però cada vegada ens adonem més i més de quanta raó tenia. Així que he decidit dormir poc o gens. Així tindré més temps.

Us penseu que el senyor Obama és el guanyador?

Ho sento amics però la veritat és que no. Per molt que ens diguin als mitjans de comunicació que aquesta és la realitat, la veritat és una altra. El poder de les corporacions és molt gran, saber-ne i ser-ne coneixedors ens farà més lliures(?). Per aquesta raó us recomano el visionat d'un gran documental. El més interessant són els primers 20 minuts.



Gaudiu o patiu, segons us motivi.

Cansat de Bloc.cat

M'ha donat moltes alegries però ja estic fart, per les seves limitacions i la manca d'assessorament. Així que em passo a Blogspot. He de reconèixer que m'ha donat moltes alegries i que fins i tot m'ha ajudat a mi mateix. Però ja està bé, necessito un suport que funcioni.